Els Països Catalans es van despertant del llarg son del 1714. Aquell temps on les classes populars forçaren a les classes dirigents a defensar les institucions del país,  ja que eren les que més hi tenien a perdre,  quan els poderosos locals ja estaven pactant amb el nou poder. Qui diu que la història no es va repetint, fins que aprenguem la lliçó?

Del 13 de setembre de 2009 ençà anem fent passos cap a la consciència i la construcció d'aquella confederació Catalana que l'imperi castellà va esquarterar. Aquest 11 de setembre ocupem el carrer com mai s'havia fet, el 25N hi ha més vots i escons que mai per el dret a decidir i la independència. I el parlament fa un tomb a l'esquerra i planta cara al robatori del món financer a les classes populars. Que és si no un robatori anunciar noves retallades de 4.000 milions d'euros al mateix temps que s'anuncia la “donació” de 4.500 milions d'euros a Caixa Bank perquè es quedi el Banc de València per 1 euro?  Quan  deixarem de privatitzar beneficis i repartir entre tots les pèrdues?

Ja no tenim més son, ens han fotut el llit i les mantes i no podem dormir. Ja no ens colen  parlar d'independència per no parlar de retallades, mentre s'indulten banquers corruptes, fan ofertes als defraudadors  de cobrar-los el 10%, mentre als treballadors s'ens grava una mitja del 40% entre IVA i IRPF. Ja no s'hi val parlar només de l'estat del benestar i de polítiques socials sense parlar d'independència.  Quan vaig aprendre a caminar ho vaig fer amb les dues cames.  Perquè ara que podem tornar a caminar com a país no ho hauríem de fer amb totes dues?

Ho volem tot, uns Països Catalans lliures, democràtics, transparents, socials, igualitaris i sostenbiles. I tenim pressa, tenim molta pressa per autodeterminar-nos, i per autoconstruir-nos. Per impedir que entreguin la sanitat a les mútues privades; desmembrin l'ensenyament per que tinguen encara menys oportunitats, a no ser que tinguem diners per pagar ensenyament d'elit; a vendre més empreses públiques, patrimoni de tots.

Dol especialment la privatització d'Aigües Ter Lllobregat a Acciona del Sr. Entrecanales per 50 anys, assegurant beneficis privats i fent-nos pujar el preu de l'aigua, 19 dies abans del 25N. Si era per finançar a la Generalitat, no obtindríem recursos tallant de soca rel el dèficit fiscal? Ho notarem en pròpia pell per la inclusió de la dessaladora de Blanes en la privatització. Ja apunten encara més pujades del preu de l'aigua per poder assegurar beneficis al senyor Entrecanales. Curiosa manera de caminar cap a les estructures d'estat venent-nos el país a Madrid.

El moment és clau, les classes populars no som les úniques que volem la independència, resulta que ara també la volen els mercats. Es veu que som un país que podem ser molt més rendible si deixem anar el llast del Regne d'Espanya, i convertir-nos en pagadors nets del nou imperi  financer de la UE (esperem que amb un dèficit fiscal menor que amb Espanya!). Això obre oportunitats, però també grans perills.

Per això cal que ara, que ja estem una mica més desperts, no deleguem la nostra responsabilitat a una classe política endeutada amb la banca. El moment és nostre. Siguem Villaroel que empeny a Casanovas a defensar la ciutat i la seva gent enlloc de negociar els seus privilegis. Siguem unitat popular, des dels carrers i les places,  perquè d'aquí uns anys no hagem de penedir-nos del que no vam fer, sinó de sentir-nos orgullosos d'haver ocupat el nostre lloc per construir uns Països Catalans millors dels que hem deixat que ens construïssin ara.