De bon principi. Rebuig a la violència. A tota violència. Aquella d'ETA i alhora aquella exercida per un estat repressor i demòfob. A la guerra bruta, els GAL...a tants i tants esdeveniments tràgics succeïts, a una banda i l'altra, en aquesta guerra anomenada conflicte basc.

Pau. La paraula necessària en aquest escenari i en la que des de la visió establerta per l'estructura de l'estat surt prostituïda per un suposat sinònim: victòria.
Aquest estat espanyol, que endarrereix la condemna i el rescabalament de fosses i crims del franquisme, i vol una resolució única i exclusivament judicial i repressiva del conflicte polític basc.

És així com Arnaldo Otegi , defensor de la resolució mitjançant l'atur definitiu de la violència i l'abandonament de les armes per part d'ETA, fa perdre l'argumentari exclusiu de la judilització d'aquest tema. És aquest el motiu de l' obcecada persecució per part de l'estat cap a la seva figura.
Otegi pren un posicionament clar per l'abandonament de la via violenta i defensa el dret a decidir i la sobirania dels pobles dins d'un camí de pau.

Però l'estat espanyol continua negant frontalment la capacitat d'autodeterminació dels pobles i rebutja la negociació. És a dir, la consulta, la democràcia i els drets dels pobles són més perillosos per a la seva estructura que la pròpia violencia. La repressió és la seva eina i no el discurs polític.

Davant el reconeixement del dolor irreparable de tantes i tantes víctimes d'una banda i l'altra. És l'hora del diàleg i davant la repressió i el dolor, actuar per la justícia i la pau. No volem ni victoriosos ni derrotats. Volem dignitat, drets humans, i cap coacció per a defensar i conquerir la llibertat dels pobles. Sense por.

Per això el nostre reconeixement a Otegi, un home que ha fet passes valentes per la pacificació d'Euskadi i per la seva aposta a la resolució pacífica i democràtica d'aquest dolorós conflicte. La seva aportació i la seva tenacitat, ens és necessària.