Aquesta República haurà de defensar els sectors més castigats per la crisi i l’atur, les classes populars. Només la independència, com a forma de transformació social radical, podrà generar una societat que resolgui el problema de la pobresa i l’exclusió social amb mesures econòmiques de redistribució de la riquesa.

Ens trobem en un estadi de ruptura democràtica, previ a la conquesta de la independència. Caldrà, però, estar preparats, amatents, contra els obstacles i maniobres de tota mena, que l’Estat interposarà a l’avanç de l’independentisme. Cal una anàlisi correcta de la composició de la nostra societat, de la correlació de forces polítiques, d’establir una política d’aliances d’acord amb una táctica a mitjà termini i l’estratègia final. Ens cal allunyar-nos de plantejaments demagògics, ser realistes en l’anàlisi de la realitat, perquè només així la podrem transformar.

Alguns sectors de la nostra societat parlen de la “manca de legitimitat” per a fer una DUI, perquè el passat 27 de setembre, no es va arribar a més del 50% de vots favorables a la independència, alguns diuen que s’havia d’arribar a un 55%. L’organització En Comú –Podem, defensa el dret a l’autodeterminació, per què no es van comptabilitzar els seus vots com a favorables al procés independentista?

Cal recordar que la nostra és una lluita d’alliberament nacional, el poble català és el subjecte de decisió política, té legitimitat histórica per alliberar-se amb, o sense el vistiplau de les institucions. La nostra legitimitat històrica ens ve donada pel fet d’existir com a nació, de la nostra voluntat de ser independents. El poble català ha de decidir el seu futur, la declaració del Parlament català del 09/11/2016 i la mobilització popular són les dues cames per avançar cap a la República catalana independent.

Agustí Barrera