Resposta a la moció que va presentar el PSC al Ple Municipal de juliol contra la LGBTIfòbia

Des de la CUP Arenys de Munt ens mostrem alegres i satisfets amb la moció que proposa el PSC. Ens alegra que cada vegada siguin més les persones que s'alineen en la lluita pels drets de les persones del col·lectiu LGBTI i contra les discriminacions que en pateix el col·lectiu. Des de la CUP estenem la mà a la lluita per les llibertats de les persones i entenem el món des d'una perspectiva feminista en la seva vessant queer amb la normalització de les diversitats sexuals i de gènere.

Així mateix volem aprofitar per denunciar que la lluita per a la normalització de les diversitats sexuals i de gènere segueix al peu del canó, ja que com molt bé diu la moció, cada vegada més es visualitza que la discriminació que pateix el col·lectiu segueix sent ferotge. Volem recordar que encara avui e dia trobem llibres a la secció d'autoajuda que ensenyen a superar l'homosexualitat titllant-la de malaltia mental. Volem recordar també la persecució de l'Església Catòlica i les variants de les diverses sectes religioses més ortodoxes cap a les persones que no encaixen en el cisheteropatriarcat i la família heterosexual tradicional, amb personatges del calibre de l'Arquebisbe d'Alacant que titlla el feminisme i la lluita LGTBI com “la més insidiosa ideologia de gènere”.

Vivim encara en una societat encotillada i carrinclona. Queda molta pedagogia per fer, i això és el que volem. Tal com exposen els acords de la moció volem que es faci pedagogia i que el feminisme estigui present a les aules, volem que la lluita LGBTI sigui la lluita de tothom i que el jovent creixi alegre i combatiu, que sàpiguen que els horitzons són immensos i que se sentin protegits per a estimar i gaudir com prefereixin. Però no només les persones joves són les que necessiten pedagogia, sinó que els adults i la gent de la tercera edat també puguin accedir a les llibertats i que s'aprengui des del respecte a estimar la diversitat. Volem que caiguin les venes dels ulls i que es rebentin els armaris. Arribem aleshores al punt de la bandera irisada. Una bandera que potser alguna gent no sabrà el que simbolitza, d'altres que s'escandalitzaran i aleshores, hi haurà el col·lectiu LGBTI, satisfet perquè la lluita es visualitza. I des de la CUP proposem perquè aquesta bandera onegi sempre al nostre balcó, perquè la lluita LGBTI no és d'un sol dia.

Ens neguem a acceptar el que el PP quan es tramitava la llei 11/2014 “Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia” on afirmava que no és necessari fer una llei específica per a protegir aquestes persones, o el que deien grups cristians sobre que aquesta llei afavoria un grup de persones. Ens sembla actuar de manera cínica i cruel. Des de les institucions podem fer lleis i vetllar perquè es compleixin, volem demanar que aquesta llei es dugui a terme en la seva totalitat. Però l'autèntica lluita és al carrer, a les aules, a les places, al món laboral... No volem que mai ningú s'hagi d'amagar per ser qui és, per estimar a qui vol i per desitjar de la manera que vol.
 

Volem que caigui el cisheteropatriarcat. Des de la CUP lluitem perquè les persones amb més privilegis no siguin els homes, blancs, heterosexuals, de classe alta i cisgènere. Lluitem perquè totes les persones siguem iguals, ens respectem i ens estimem amb les nostres diversitats.