Fomentar la participació ciutadana i aconseguir-la amb èxit no és tasca fàcil i es converteix en terreny erm si reduïm la iniciativa a unes quantes invitacions de tant en tant per part de les institucions a donar la nostra opinió en alguns temes ben acotats. No seria això participar.

És clar que participar no és una obligació, ho hem de voler. Implica tenir consciència de què allò a decidir és important i ens afecta i implica també saber que som plenament capaces de decidir i podem i volem assumir aquesta responsabilitat. Això és bàsic, és molt més important aquesta consciència i  motivació que els mecanismes i oportunitats que ens puguin donar les institucions; perquè si volem decidir, en allò que ens és legítim, podem; no ens cal esperar que ens convidin a fer-ho.

Els darrers temps la ciutadania hem demostrat que és així i hem encetat el camí que capgira el model de polítiques partitocràtiques tradicionals amb pocs espais participatius que traslladen el seu sistema a tots les administracions, inclosos, és clar, els municipis.

La iniciativa i mobilització de les ciutadanes es la resposta a una realitat evident: les instàncies econòmiques són realment el centre de decisió i condicionen els àmbits polítics utilitzant els aparells de l’estat per afavorir els seus interessos (quatre línies sobre què està succeint amb el TTIP – l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió- ho deixen clar de seguida).

Cada vegada més demanem als governs que escoltin les iniciatives populars i que es doni sortida a les nostres demandes socials. Les ILP (Iniciatives Legislatives Populars) o els Observatoris Ciutadans Municipals, són un clar exemple que estan aconseguint èxits dels què ens beneficiem totes (habitatge, ensenyament, sanitat...).

Si volem, només si volem, seguir per aquest camí de trencament amb un model que ens allunya dels centres de poder, hem d’avançar en fer-nos un lloc mitjançant la participació en les decisions que ens afecten. Els municipis són l’administració més propera a les persones, és on més fàcilment podem construir els mecanismes que ens permetin la participació directa i constant.

És clar que no és senzill, els resultats no sorgiran immediatament i haurem d’anar aprenent a mesura que caminem, totes, administracions, institucions i ciutadanes; perquè en el fons el què estarem fent és transformar tot un sistema. El procés ha de ser pedagògic, pacient però insistent, valent i convençut.

Des de l’ajuntament, els processos participatius basats en els valors de la democràcia real (no delegada) hauran de garantir:

• El protagonisme de la població en el control i el govern del municipi.
• La construcció de mecanismes de participació.
• L’aposta convençuda per l’organització col·lectiva.
• Màxima informació, màxima transparència.
• Descentralitzar l’administració, desburocratitzar-la, fer-la entenedora, àgil i eficaç.

Així doncs, per uns, caldrà deixar de banda la por a que les veïnes s’autogestionin i prenguin decisions determinants i decisives sobre el poble i implicarà humilitat, confiança i sentit de servei.

Per altres, caldrà corresponsabilitzar-nos i prendre consciència de què som decisius i de què també cal el nostre sentit de col·lectivitat per garantir que els processos siguin autènticament participatius, realment democràtics.

Aquest és l’espai web que el nostre ajuntament dedica expressament a la participació, comencem per conèixer-lo, utilitzar-lo i fer propostes de millora?: Consensus

Envia’ns els teus comentaris aquí: [email protected]

O directament fes el suggeriment a l’espai Consensus

_________________

(*) La CUP tenim unes quantes idees més sobre què és autènticament participar, el poder popular i la democràcia directa, coneix-les a través del nostre programa marc