És una evidència de tots compartida que la crisi climàtica és una problemàtica de dimensions extraordinàries a la qual cal donar respostes immediates des de tots els àmbits, inclosos els municipis i Consell Comarcal. Tot i això, no podem oblidar que, en paral·lel, la problemàtica de la imminent crisi energètica amb el zenit dels combustibles fòssils i d'altres matèries bàsiques, afegeix més escenaris mundials inquietants. La reducció de les emissions i del consum energètic lligat a la mobilitat són, per tant, prioritat indiscutible.

L’Estat Espanyol és signatari de diversos acords internacionals (com el Silva Mediterranea, Collaborative Partnership on Mediterrenanean Forest, the Mediterranean Union…) els quals contenen directrius sobre el manteniment, preservació i administració sostenible del bosc Mediterrani, incloent accions per millorar la seva conservació, protecció dels recursos genètics, biodiversitat i restauració.

Abordar un model de seguretat ciutadana des de l’esquerra implica cercar l’equilibri entre el dret a la seguretat col·lectiva i el dret a la llibertat de tots els ciutadans, i l’actuació sobre les causes socials que generen la delinqüència i la inseguretat ciutadana. Tenim el convenciment que no poden existir polítiques de seguretat eficaces si no s’eradiquen les lògiques derivades de l’actual sistema neoliberal (la pobresa, l’atur, la xenofòbia i l’exclusió social).

Durant els últims trenta anys s’han acumulat les evidencies que apunten a una crisis medi ambiental a diferent nivells i sense precedents que s’agreujarà com a conseqüència del canvi climàtic. Malgrat l’ampli consens científic al voltant de les conseqüències al voltat de les crisis climàtiques i medi ambiental, les accions polítiques han estat sempre darrera, amb un primerenc protocol de Kyoto adoptat el 1997 (però no implementat fins al 2005) que ha cristal·litzat amb els acords de París de 2016 per intentar mantenir l’increment de temperatura per sota dels 2^oC.