1.8 Habitatge i model urbanístic

És una prioritat, el nostre poble té un greu problema amb l’habitatge.

Qualsevol govern que vulgui plantejar una política transformadora ha d’apostar de manera clara i sense embuts per recuperar la sobirania residencial, cosa que passa necessàriament per la desmercantilització de l’accés a l’habitatge. Cal allunyar-se d'expectatives immobiliàries i el seu benefici i entendre que és un bé fonamental a defensar, aquesta ha de ser el principi rector de tota acció política en matèria d’habitatge.

A Arenys de Munt l'accés a l’habitatge a través de la compra o el lloguer s'ha tornat quasi impossible per a la gent de classe treballadora. Durant aquesta passada legislatura hi ha hagut molts desnonaments i famílies s’han vist obligades a ocupar habitatges sense tenir serveis bàsics. És primordial tenir alternatives perquè les persones que es veuen expulsades pels bancs de les seves cases tinguin vides dignes.

La situació és d’emergència i cal abordar-la amb els instruments que ja tenim i aplicar-ho ràpid i amb fermesa: des del desembre de 2014 a Arenys de Munt podríem haver desplegat el nostre “Reglament per determinar la condició dels habitatges desocupats amb caràcter permanent”, que afegia un protocol municipal davant els desnonaments. Al mes de març de 2018 es va aprovar una nova versió d’aquest reglament, però encara no s'ha posat en pràctica. És hora que deixem de donar-li voltes i ho apliquem! i també que esgotem totes les opcions que ens dona el nou decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge (decret llei 5/2019, de 5 de març), que estudiem en quins casos fem efectiu el dret de tanteig i retracte sobre els habitatges procedents d'execucions hipotecàries (decret llei 1/2015, de 24 de març) i que prenem exemple d’allà on tenen idees per a poder limitar el preu del lloguer.

A més, les situacions d’emergència habitacional es produeixen en formes i en entorns diversos. En molts casos cal esforçar-se en la realització d’acompanyament socioeducatiu i atenció a les comunitats. L’habitatge és molt més que l’espai en sí: és també serveis bàsics i serveis públics, per això cal garantir el subministrament d’aigua i energia a tots els habitatges i uns serveis públics de qualitat propers a l’habitatge i a l’abast de les famílies. Des d'aquest punt de vista integral i cohesionador, a la sobirania residencial cal afegir-hi reptes com el d'adequar el poble a les noves formes de mobilitat, al envelliment de la població i al creixement racional del nostre municipi sense hipotecar el futur del conjunt del poble. És absolutament prioritari millorar el model urbanístic actual i adaptar-lo a les necessitats de les persones.

Amb tot, proposem: 

  1. Ampliar el parc públic d’habitatge social per tal de combatre l’emergència habitacional, impulsant-ho des de moviments socials i solidaris i plataformes cooperatives, com Sostre Cívic 
  2. Fer un seguiment exhaustiu de tots els casos de pobresa habitacional a través d’un contacte i acompanyament directe i prioritari per part de les treballadores socials del municipi.
  3. Atendre l’emergència habitacional:
    1. Fer front als desnonaments: cap persona ni família es quedi al carrer ni un sol dia per motius econòmics, moratòria immediata de tots els desnonaments d'aquestes característiques. Els desnonaments s'han d'aturar mitjançant la intervenció dels serveis socials municipals i mediació entre les entitats bancàries i els afectats per tal d’aconseguir lloguer social.
    2. Crear un fons municipal d’habitatge d’emergència dotant el poble d’un servei que gestioni i assessori els cassos de pèrdua de l’habitatge i el procés de recuperació d’aquest.
    3. Mantenir un registre administratiu públic de titularitat municipal que inclogui els habitatges (també els cedits per altres administracions o privats) a donar allotjament.
    4. Crear un registre de sol·licitants i un reglament d’adjudicació d’habitatges d’emergència
    5. Diposar d'habitatges de transició: un programa adreçat a cobrir les necessitats que presenten les persones o famílies que han perdut el seu habitatge i necessiten un recurs habitacional urgent i temporal mentre no accedeixen a una solució residencial estable.
    6. Crear un servei d’atenció al risc de pèrdua de l’habitatge: aquest servei s’oferiria des de l’oficina local d’habitatge.
  4. Impulsar una moratòria de permisos de construcció per evitar de nou una bombolla immobiliària: cal augmentar el parc públic, mobilitzar el parc buit i alhora combatre la mercantilització i l’especulació que les entitats financeres estan duent a terme amb aquest dret bàsic
    1. Facilitar als petits tenidors d’habitatge a incloure’l a la xarxa d’habitatge social i per fer complir el compromís de les entitats financeres amb la responsabilitat social, desplegant plenament els reglaments sobre habitatge dels què ja disposa Arenys de Munt.
    2. Adquisició d’habitatge: exercir el dret de tanteig i retracte en benefici del municipi, tal i com preveu el decret llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització d'habitatges provinents d'execució hipotecària.
    3. Fomentar les alternatives al model de propietat privada, com poden ser les cooperatives d’habitatge o les cessions d’ús, la masoveria urbana o altres projectes comunals o col·lectius. Masoveria urbana: una borsa gestionada per l’oficina local d’habitatge que faciliti assessorament jurídic, la redacció dels contractes de masoveria; assessorament tècnic i supervisió tècnica de les obres, exempció del pagament de la taxa d’obres; assegurança multirisc i mediació entre les dues parts perquè arribin a l’acord més beneficiós.
  5. La Taula local de l’habitatge. Espai de treball compartit amb el teixit associatiu del municipi implicat en l’àmbit d’habitatge.
    1. Borsa de mediació en el lloguer. Aquest tipus de borses o programes poden assolir els millors resultats si es combinen amb un conjunt de mesures penalitzadores a l’habitatge buit o desocupat.
  6. Programa d’intervenció en situació d’okupació: L’objectiu d’aquest programa és aconseguir el màxim de regularitzacions dels habitatges okupats amb un pla de treball que garanteixi la solidesa del procés, elaborar propostes per la normalització dels subministraments als habitatges okupats i treballar per eradicar les màfies que s’estan lucrant amb la situació d’emergència habitacional.