Regidors, regidores, vilatans d’Arenys de Munt,

Avui és un dia important pel nostre País: És la nostra Diada Nacional.

Una Diada carregada de simbolisme pels catalans.

En aquesta Diada honorem i recordem tots aquells patriotes que varen lluitar fins a l´últim alè per defensar les constitucions i les llibertats que els nostres avantpassats havien anat conquerint davant dels senyors feudals i dels comtes-reis. I també, especialment, per defensar la nostra sobirania.

I ho van fer lluitant contra les tropes borbòniques –castellanes i franceses– que estaven fent una guerra d’ocupació i d’anorreament contra el poble català.

Barcelona es va defensar durant més de tretze mesos d’un assetjament dramàtic, cruel i assassí en el qual, durant els seus últims dos mesos, va esdevenir una ciutat oberta, ja que el bombardeig constant i sistematitzat havia provocat grans escletxes a la seva imponent muralla, en múltiples fronts. Algunes superiors als 200 metres de llargada.

I aquells patriotes van lluitar i es van defensar de forma heroica fins a l’últim sospir, en una lluita desigual. Només 3.500 militars catalans –mal armats, mal vestits i mal alimentats– havien de defensar i protegir una població de 30.000 persones –criatures, dones i vells– davant de l’exèrcit més poderós de tot Europa, amb més de 40.000 efectius en l’assetjament de Barcelona, d’un exèrcit de prop de 90.000 soldats més enllà.

Una lluita francament desigual.

Aquells catalans lluitaven per intentar salvar la seva vida, però també ho feien per preservar per les generacions futures tots aquells drets que els seus avantpassats havien anat aconseguint per millorar les seves vides.

I ho feien perquè eren conscients que la dominació, la colonització, que venia de Madrid seria duríssima, cruel i assassina. Com així va ser i encara és.

Després va venir el Decret de Nova Planta, que instaurava el terror institucional castellà a totes les llars del País.

El Decret de Nova Planta era l’execució metòdica d’un procés que pretenia fer desaparèixer els catalans i colonitzar les nostres terres amb persones alienes.

Aquell Decret de Nova Planta encara avui és vigent. També el Tractat dels Pirineus encara avui és vigent. Ningú s’ha encarregat de derogar-los. I encara, avui, som un País colonitzat i ocupat per les armes, fet que testimonia l’article 8 de l’actual ‘constitución española’. Aquella que només es pot modificar, per la via d’urgència, per anar, com sempre, en contra dels catalans.

Aquelles agressions encara avui en dia continuen.

Les més recents: el descomunal espoli fiscal –alguns en diríem robatori constitucionalitzat–, l’enorme retallada de l’Estatut i, la darrera, l’envestida contra la nostra llengua.

De nou ens ataquen: contra el nostre model social, contra el nostre model econòmic, contra la nostra llengua –el català–, contra la nostra relació natural amb valencians i balears, contra els nostres principis, contra la nostra cultura, contra la nostra identitat i contra tot allò de què ens hem dotat com a País democràtic i europeu.

I ho fan sota l’eufemisme de la justícia. D'una justícia justa només amb ells; justa, massa justa, amb la seva economia; justa, massa justa, amb la seva llengua. Però d’una justícia injusta, massa injusta, per als catalans i que només va en contra nostra, contra la nostra llengua, contra la nostra cultura i contra tantes altres coses que tenim i representem.

Fa pocs dies ho va dir el MH President Pujol: ‘ens hem de preparar per una batalla forta, molt decidida per defensar la nostra identitat i evitar la residualitat a la qual ens volen abocar’.

També va dir que ‘considera improbable que Espanya rectifiqui la seva actitud respecte Catalunya, així que el país ha d’abocar-se a garantir la seva supervivència i el seu progrés i s’haurà de preparar per aquesta batalla’.

L'enyorat i recordat MH President Barrera també va dir que: 'Catalunya només avançarà amb la independència’ i que ‘la independència és decisió nostra, només depèn de nosaltres'.

Però la solució ens la va aportar en Pep Guardiola, el passat 8 de setembre –fa només tres dies– al Parlament de Catalunya: ‘Si ens aixequem ben d’hora, sense excuses ni retrets, i treballem, som un País imparable’.

Honorem els nostres morts. Honorem tots aquells catalans que han mort lluitant per nosaltres i pel nostre futur.

I nosaltres dignifiquem-los, aixecant-nos, aixecant-nos ben d’hora i no tornant-nos a agenollar davant de l’ocupant, davant de l’opressor.

Som nosaltres els que tenim la decisió de rebentar aquestes quatre parets en què ens tenen empresonats.

Posem-nos a treballar i convertim-nos en un País imparable.

Posem-nos a treballar per aconseguir la nostra independència.

Posem-nos a treballar per aconseguir la nostra llibertat.