HABITATGES ASSEQUIBLES PELS JOVES: MODEL COOPERATIU 'ANDEL'.
15/12/2010
Que pensarien els joves del nostre poble si algú els hi digués que tenen la possibilitat d'accedir a un habitatge pel qual pagaran entre 6.000 i 12.000 euros de dipòsit, que tindran un lloguer d'entre 300 i 400 mensuals i que, a més, en tindran dret a ús indefinit? I si afegim que seria un habitatge que podrien gestionar ells mateixos? Molts joves arenyencs el primer que dirien seria que 'a on han de firmar' i molta gent considerarà que és impossible, però el cert és que aquest és un model d’habitatge que ja fa més de 100 anys que funciona fora del nostre país. Són els Models de Cooperatives d’Ús (MCU).
Que pensarien els joves del nostre poble si algú els hi digués que tenen la possibilitat d'accedir a un habitatge pel qual pagaran entre 6.000 i 12.000 euros de dipòsit, que tindran un lloguer d'entre 300 i 400 mensuals i que, a més, en tindran dret a ús indefinit? I si afegim que seria un habitatge que podrien gestionar ells mateixos? Molts joves arenyencs el primer que dirien seria que 'a on han de firmar' i molta gent considerarà que és impossible, però el cert és que aquest és un model d’habitatge que ja fa més de 100 anys que funciona fora del nostre país. Són els Models de Cooperatives d’Ús (MCU).
Des de la CUP ja molt de temps que estem reclamant que la forma per accedir als habitatges socials sigui mitjançant el sistema cooperatiu 'Andel'.
Aquest sistema cooperatiu no deixa de ser un més dels sistemes cooperatius d'ús que permeten, l'accés a un habitatge amb un preu assequible i que al mateix temps també representa una alternativa al sistema tradicional de propietat immobiliària.
Que pensarien els joves del nostre poble si algú els hi digués que tenen la possibilitat d'accedir a un habitatge pel qual pagaran entre 6.000 i 12.000 euros de dipòsit, que tindran un lloguer d'entre 300 i 400 mensuals i que, a més, en tindran dret a ús indefinit? I si afegim que seria un habitatge que podrien gestionar ells mateixos? Molts joves arenyencs el primer que dirien seria que 'a on han de firmar' i molta gent considerarà que és impossible, però el cert és que aquest és un model d’habitatge que ja fa més de 100 anys que funciona fora del nostre país. Són els Models de Cooperatives d’Ús (MCU).
Aquests models es basen en què els habitatges sempre són propietat de la cooperativa que els gestiona.
Per entrar a formar part d’aquesta cooperativa, s’ha de pagar un dipòsit inicial, que es retorna al moment d’abandonar-la. A partir d’aquí, es paga un lloguer assequible que serveix per retornar al banc els diners invertits en la construcció de l’edifici. Aquest lloguer pot ser baix ja que el crèdit demanat per a la construcció no és un crèdit personal, sinó que el demana la cooperativa, i per tant, el temps de durada és la vida útil de l’edifici, que és un temps estimat d’entre 100 i 200 anys.
A Catalunya ja fa temps que tenim exemples de cooperatives d’habitatge, però aquestes acostumen a tenir una durada molt limitada ja que la llei permet, mitjançant un canvi d’estatuts, que els integrants de la cooperativa passin a ser propietaris dels pisos. Això fa que aquestes cooperatives –que sovint han estat impulsades per entitats de caire social com sindicats o associacions de veïns– no tinguin una incidència a llarg termini dins el mercat immobiliari, perquè la opció de la majoria dels seus habitants acaba sent esdevenir propietaris tradicionals. De fet, es dona la paradoxa que sovint aquest model ha facilitat que aquests antics propietaris cooperatius acabessin enriquint-se amb la posterior venda d’un immoble que havien adquirit a un preu molt competitiu.
Les Cooperatives d'ús, en canvi, tenen com a característica principal que els habitatges mai deixen de ser propietat de la cooperativa, de manera que es creen parcs d’habitatges a baix cost oberts a tothom, que no desapareixen, i que es poden anar incrementant amb el temps. De tal forma que es podria consolidar una borsa d’habitatge assequible prou important com perquè l’increment dels preus dels pisos de caire privat no tingués les conseqüències que tenen actualment
Administrativament, els habitatges per Cooperatives d'ús també tenen avantatges, ja que permeten mantenir el patrimoni públic del sòl, s’assegura un manteniment indefinit i una millora contínua dels habitatges sense cost per l’administració, i s’obre un ventall més ampli en l’oferta de modalitats d’accés a l’habitatge per la població.
A Catalunya, existeix l’entitat Sostre Cívic que fa temps que treballa per tal d’assessorar, promoure, gestionar i buscar finançament per a projectes d’accés a l’habitatge basats en Cooperatives d'ús. Aquesta associació sense ànim de lucre col·labora amb administracions, cooperatives i altres organismes i al mateix temps assessora a persones i col·lectius interessats en models d’habitatge alternatius.
Les iniciatives de cooperatives d’ús no són projectes aïllats. Només cal mirar cap a Alemanya amb el model Wohnprojekte, o Llatinoamèrica amb el FUCVAM o als països escandinaus amb el Model Andel (veure desglossament). Tenim prou exemples al nostre voltant, dels que poder aprendre. Ara la feina és aconseguir introduir-los a Catalunya, i això no passa tant per una reforma de la legislació –ja que actualment estan contemplades les cooperatives d’ús i per tant es poden aplicar sense problemes– si no per un canvi de mentalitat de la població i per una voluntat explícita dels ajuntaments.
En el moment en el que ens trobem, on existeixen tantes dificultats per accedir a l'habitatge potser és hora que des dels Ajuntament, i des de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, comencem a fer pedagogia i a explicar aquestes formes alternatives d’accés a l’habitatge. Alternatives desvinculades d’un mercat immobiliari que ha començat a caure pel seu propi pes. Models d’habitar que no especulin amb el preu del sòl, que ofereixin llars a preus assequibles i per sempre.
I com ja he dit abans, des de la CUP apostem pel sistema anomenat Andel. Un sistema que als països escandinaus ja fa molts anys que funciona. Aquest sistema és “un model d’accés a l’habitatge situat entre el lloguer i la propietat”. El model Andel “funciona de manera democràtica i els seus habitants mai poden transformar-lo en una propietat tradicional, tot i que tenen més drets que un llogater convencional”.
En el cas de ciutats com Copenhaguen, un de cada tres habitants viu en un Andel. Alguns daten de principis del segle XX i encara continuen oferint la possibilitat d’accedir a un habitatge a baix preu.
A part del lloguer indefinit i l’autogestió de l’habitatge, aquest model també presenta la possibilitat de fer construccions més sostenibles, apostar per energies renovables i per espais comuns a l’edifici. Ja que al no estar sotmès al mercat immobiliari, és un model més lliure. S’aposta per les relacions veïnals i per la possibilitat d’oferir espais per a diferents cooperatives i activitats de barri.
Actualment les lleis catalanes i espanyoles de cooperatives faciliten l’enquadrament jurídic per començar a aplicar el model Andel, tot i que el règim de cessió d’ús s’hauria de dotar d’un autèntic contingut. En aquest sentit caldria apostar per crear iniciatives Andel a partir de contractes entre l’administració i els potencials habitants que estableixen clàusules que evitin que aquests puguin arribar a ser-ne propietaris en un sentit tradicional.
Des de la CUP ja molt de temps que estem reclamant que la forma per accedir als habitatges socials sigui mitjançant el sistema cooperatiu 'Andel'.
Aquest sistema cooperatiu no deixa de ser un més dels sistemes cooperatius d'ús que permeten, l'accés a un habitatge amb un preu assequible i que al mateix temps també representa una alternativa al sistema tradicional de propietat immobiliària.
Que pensarien els joves del nostre poble si algú els hi digués que tenen la possibilitat d'accedir a un habitatge pel qual pagaran entre 6.000 i 12.000 euros de dipòsit, que tindran un lloguer d'entre 300 i 400 mensuals i que, a més, en tindran dret a ús indefinit? I si afegim que seria un habitatge que podrien gestionar ells mateixos? Molts joves arenyencs el primer que dirien seria que 'a on han de firmar' i molta gent considerarà que és impossible, però el cert és que aquest és un model d’habitatge que ja fa més de 100 anys que funciona fora del nostre país. Són els Models de Cooperatives d’Ús (MCU).
Aquests models es basen en què els habitatges sempre són propietat de la cooperativa que els gestiona.
Per entrar a formar part d’aquesta cooperativa, s’ha de pagar un dipòsit inicial, que es retorna al moment d’abandonar-la. A partir d’aquí, es paga un lloguer assequible que serveix per retornar al banc els diners invertits en la construcció de l’edifici. Aquest lloguer pot ser baix ja que el crèdit demanat per a la construcció no és un crèdit personal, sinó que el demana la cooperativa, i per tant, el temps de durada és la vida útil de l’edifici, que és un temps estimat d’entre 100 i 200 anys.
A Catalunya ja fa temps que tenim exemples de cooperatives d’habitatge, però aquestes acostumen a tenir una durada molt limitada ja que la llei permet, mitjançant un canvi d’estatuts, que els integrants de la cooperativa passin a ser propietaris dels pisos. Això fa que aquestes cooperatives –que sovint han estat impulsades per entitats de caire social com sindicats o associacions de veïns– no tinguin una incidència a llarg termini dins el mercat immobiliari, perquè la opció de la majoria dels seus habitants acaba sent esdevenir propietaris tradicionals. De fet, es dona la paradoxa que sovint aquest model ha facilitat que aquests antics propietaris cooperatius acabessin enriquint-se amb la posterior venda d’un immoble que havien adquirit a un preu molt competitiu.
Les Cooperatives d'ús, en canvi, tenen com a característica principal que els habitatges mai deixen de ser propietat de la cooperativa, de manera que es creen parcs d’habitatges a baix cost oberts a tothom, que no desapareixen, i que es poden anar incrementant amb el temps. De tal forma que es podria consolidar una borsa d’habitatge assequible prou important com perquè l’increment dels preus dels pisos de caire privat no tingués les conseqüències que tenen actualment
Administrativament, els habitatges per Cooperatives d'ús també tenen avantatges, ja que permeten mantenir el patrimoni públic del sòl, s’assegura un manteniment indefinit i una millora contínua dels habitatges sense cost per l’administració, i s’obre un ventall més ampli en l’oferta de modalitats d’accés a l’habitatge per la població.
A Catalunya, existeix l’entitat Sostre Cívic que fa temps que treballa per tal d’assessorar, promoure, gestionar i buscar finançament per a projectes d’accés a l’habitatge basats en Cooperatives d'ús. Aquesta associació sense ànim de lucre col·labora amb administracions, cooperatives i altres organismes i al mateix temps assessora a persones i col·lectius interessats en models d’habitatge alternatius.
Les iniciatives de cooperatives d’ús no són projectes aïllats. Només cal mirar cap a Alemanya amb el model Wohnprojekte, o Llatinoamèrica amb el FUCVAM o als països escandinaus amb el Model Andel (veure desglossament). Tenim prou exemples al nostre voltant, dels que poder aprendre. Ara la feina és aconseguir introduir-los a Catalunya, i això no passa tant per una reforma de la legislació –ja que actualment estan contemplades les cooperatives d’ús i per tant es poden aplicar sense problemes– si no per un canvi de mentalitat de la població i per una voluntat explícita dels ajuntaments.
En el moment en el que ens trobem, on existeixen tantes dificultats per accedir a l'habitatge potser és hora que des dels Ajuntament, i des de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, comencem a fer pedagogia i a explicar aquestes formes alternatives d’accés a l’habitatge. Alternatives desvinculades d’un mercat immobiliari que ha començat a caure pel seu propi pes. Models d’habitar que no especulin amb el preu del sòl, que ofereixin llars a preus assequibles i per sempre.
I com ja he dit abans, des de la CUP apostem pel sistema anomenat Andel. Un sistema que als països escandinaus ja fa molts anys que funciona. Aquest sistema és “un model d’accés a l’habitatge situat entre el lloguer i la propietat”. El model Andel “funciona de manera democràtica i els seus habitants mai poden transformar-lo en una propietat tradicional, tot i que tenen més drets que un llogater convencional”.
En el cas de ciutats com Copenhaguen, un de cada tres habitants viu en un Andel. Alguns daten de principis del segle XX i encara continuen oferint la possibilitat d’accedir a un habitatge a baix preu.
A part del lloguer indefinit i l’autogestió de l’habitatge, aquest model també presenta la possibilitat de fer construccions més sostenibles, apostar per energies renovables i per espais comuns a l’edifici. Ja que al no estar sotmès al mercat immobiliari, és un model més lliure. S’aposta per les relacions veïnals i per la possibilitat d’oferir espais per a diferents cooperatives i activitats de barri.
Actualment les lleis catalanes i espanyoles de cooperatives faciliten l’enquadrament jurídic per començar a aplicar el model Andel, tot i que el règim de cessió d’ús s’hauria de dotar d’un autèntic contingut. En aquest sentit caldria apostar per crear iniciatives Andel a partir de contractes entre l’administració i els potencials habitants que estableixen clàusules que evitin que aquests puguin arribar a ser-ne propietaris en un sentit tradicional.