Durant els últims trenta anys s’han acumulat les evidencies que apunten a una crisis medi ambiental a diferent nivells i sense precedents que s’agreujarà com a conseqüència del canvi climàtic. Malgrat l’ampli consens científic al voltant de les conseqüències al voltat de les crisis climàtiques i medi ambiental, les accions polítiques han estat sempre darrera, amb un primerenc protocol de Kyoto adoptat el 1997 (però no implementat fins al 2005) que ha cristal·litzat amb els acords de París de 2016 per intentar mantenir l’increment de temperatura per sota dels 2^oC.

La crisis climàtica deguda a l’increment de CO₂ atmosfèric i les seves conseqüències són ara inevitables (increment de temperatures, reducció en la precipitació, acidificació oceànica, etc) i només podem aspirar a reduir al màxim possible el seu impacte i intentar controlar els seus efectes sinèrgics sobre la resta de problemes medi ambientals que es presenten alhora: pèrdua de biodiversitat, contaminació atmosfèrica, erosió del sòl, microplàstics, crisis energètica, toxicitat ambiental, increment de plagues, etc.

Els diferents aspectes de la crisis medi ambiental i climàtica han estat recollits dins dels 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenibles (ODS) proposats per les Nacions Unides que per l’any 2030. La Generalitat de Catalunya ha incorporat els 17 ODS en el Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030, un pla que conté 696 compromisos per assolir els diferents ODS, incloent 50 específics pel medi ambient.

Malgrat el consens científic sobre els efectes de les crisis climàtiques i medi ambientals, els seus efectes perniciosos a escala global i local (com queda recollit en el recent article en BioSience i signat per 11,000 científics), la necessitat de fer canvis profunds i la creixent preocupació de la societat sobre els seus efectes, l’informe de la FAO 2018 sobre l’estat dels boscos mediterranis i el recent informe sobre els Riscos Associats al Clima i els canvis Medi Ambientals en la Regió Mediterrània del 2019 assenyalen com un dels problemes principals la inacció de les administracions a tots els nivells i la manca d’informació a la ciutadania per tal de poder aplicar les polítiques i canvis necessaris per reduir els impactes medi ambientals.

Amb un increment de 2.2^oC de mitjana al 2040 i 3.8^oC al 2100, reducció de les precipitacions en un 15% (que combinat amb un increment de l’evaporació per altes temperatures encara reduirà més la disponibilitat d’aigua), increment del nivell del mar en 59cm (amb la conseqüent salinització del subsòl), reducció de la qualitat de l’aigua per excés de contaminants, increment de la desertificació, reducció de la producció primaria (afectant la seguretat alimentaria), increment dels episodis de pluges torrencials, degradació del sol, etc. (Risks Associated to Climate and Enviromental change in the Mediterranean Region, MedECC, 2019; The State of Mediterranean Forests, 2018) és clar que cal prendre accions i planificar a llarg termini. L’ajuntament d’Arenys de Munt, dins de les seves conseqüències i capacitats, ha de contribuir a aquesta planificació i a mantenir a la població plenament informada per tal d’incrementar el grau de conscienciació i poder implementar les polítiques i canvis necessaris.

Tanmateix, la dimensió de la problemàtica és considerable i les solucions necessàries van més enllà d’una legislatura o partit polític, per tant, es necessari que tots els agents del poble, polítics i socials, comparteixin la diagnosis i consensuïn solucions per tal que aquestes es puguin aplicar sense entrebancs i començar la seva aplicació el més aviat possible. L’ajuntament ja posseeix dues plataformes que podrien cobrir aquestes funcions, la Comissió de Medi Ambient (on tots els partits són representats) i el Consell de Poble (obert a tothom) però són buits de contingut i les seves decisions només tingudes en consideració si així l’ajuntament ho decideix, sense que cap decisió o consell sigui vinculant. Tant és així, que en el document constituent del Consell de Poble pel Medi Ambient el 2014 es determina que aquest s’havia de reunir dues vegades a l’any, però no va ser fins ara recentment que es va tornar a convocar, una prova més que el Medi Ambient ha estat tradicionalment una consideració secundària per les administracions en el millors dels casos.

Aquesta crisis i les seves conseqüències han estat ignorades durant massa temps, ha arribat l’hora de començar a planificar pels vilatans d’ara i els del futur sense més dilacions. Per això proposem dotar de més contingut polític, tècnic decisori a la Comissió de Medi Ambient i, en coordinació amb el Consell de Poble, ajudar a traçar els plans que ajudin a adaptar-nos al clima del futur i les seves conseqüències.
 

Per tot l’exposat proposem al Ple l’adopció dels següents acords:

1. Iniciar els tràmits per constituir un grup de treball amb representació dels diferent partits polítics i agents socials per tal de determinar com transformar la Comissió de Medi Ambient en un òrgan funcional, de contingut polític i tècnic que serveixi com a taula de planificació en els diferent àmbits Medi Ambientals.
2. Fer una proposta de calendarització per tenir reunions regulars del Consell de Poble sobre Medi Ambient per no alienar als ciutadans de la cadena de presa de decisions ¡ per tal que siguin partícips dels canvis necessaris. 
3. Iniciar una campanya continuada per traslladar el consens general sobre les conseqüències del canvi climàtic i la crisis Medi Ambiental al poble, sobretot en l’àmbit docent, i el seu previsible impacte a la vil·la.
4. Instar els Consells Comarcals i a les Diputació de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona a treballar amb celeritat de manera coordinada amb les entitats socials de caire medi ambiental arrelades arreu del territori i a col·laborar amb la Generalitat de Catalunya a dur a terme els 50 objectius específics pel medi ambient inclosos al Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030
5. Instar al Govern de la Generalitat per a que amb caràcter urgent procedeixi a articular estratègies d’adaptació i mitigació del canvi climàtic.
6. Traslladar els acords al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, als Consells Comarcals i a les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i a l’Associació Catalana de Municipis.

No obstant això, el Ple decidirà.