És una evidència de tots compartida que la crisi climàtica és una problemàtica de dimensions extraordinàries a la qual cal donar respostes immediates des de tots els àmbits, inclosos els municipis i Consell Comarcal. Tot i això, no podem oblidar que, en paral·lel, la problemàtica de la imminent crisi energètica amb el zenit dels combustibles fòssils i d'altres matèries bàsiques, afegeix més escenaris mundials inquietants. La reducció de les emissions i del consum energètic lligat a la mobilitat són, per tant, prioritat indiscutible. Alhora, però, l'expansió metropolitana, el desordre territorial, la saturació urbanística, l'accés a l'habitatge, els usos insostenibles del territori, la inundabilitat, la regressió de les platges, la crisi agrícola i molts altres aspectes ambientals estan portant la comarca a un col·lapse que s'afegeix i retroalimenta les dues problemàtiques globals esmentades.

 

Les respostes són urgents i precisen un consens comarcal que no podem ajornar. Cal que les polítiques de mobilitat i infraestructures tinguin, alhora, en compte el model territorial (que al nostre entendre ha de prioritzar el reequilibri territorial) i aprofundeixin en els diversos escenaris que es derivin dels canvis que s'estan produint. Canvis que, en bona part, dependran de l’evolució de la crisi energètica i climàtica planetària i de les noves tecnologies en automoció, però també de les opcions de consum de la ciutadania i de les orientacions polítiques nacionals i comarcals actives que en política d’infraestructures i mobilitat i ordenació del territori es decideixi prioritzar.

 

En aquest sentit, la dicotomia és si es continua optant per la continuïtat d’un model de creixement il·limitat en l’ús del territori i els recursos o, en canvi, s'aposta per una reconversió sostenible de l’actual model de desenvolupament; si es pretén avançar-nos als col·lapses ambientals per realitzar una transició suau o ens aboquem als perills d’un col·lapse abrupte.

 

Des d'inici de segle, les mobilitzacions de la ciutadania, confluint a la coordinadora Preservem el Maresme, amb el suport d'una vuitantena d'entitats de la comarca, van suposar un abans i un després en els plantejaments dels projectes de mobilitat que afecten la comarca. El compromís polític adoptat per determinades forces polítiques va acabar de capgirar el projecte dels laterals i dels accessos a Mataró nord. Avui, la mobilització de la ciutadania organitzada es torna a reprendre.

Als 50 anys de la primera autopista de l'estat, cal reeditar el Pacte de Mobilitat del Maresme -que es va signar fa gairebé cinc anys- on s'optava clarament per la gratuïtat de la C-32, la pacificació de l'actual NII, potenciant el transport públic, a peu i amb bicicleta i les noves mobilitats sostenibles. Posicionar-se sense ambigüitats per la finalització del peatge i la concessió a Abertis que acaba el 2021 és irrenunciable.

 

Entenem que les diverses possibilitats de concreció de la mobilitat a la comarca passen en primer lloc per la gestió pública de la C-32 per tal de fer possible una nova planificació que acabi amb l'actual dualitat de la xarxa que durant tantes dècades ha suposat greus perjudicis a la mobilitat amb efectes ambientals i econòmics.

 

La potenciació decidida del transport públic -autobús i ferrocarril- ha de ser prioritària per tal de reduir l’ús i abús del vehicle privat que, en qualsevol context és insostenible. Només amb la fi de la concessió dels actuals peatges privats l'administració podrà planificar i gestionar al servei d'uns interessos públics als quals es contraposen els interessos econòmics d'Abertis. Cal, per tant, un nou consens que permeti establir un marc de debat que possibiliti una planificació pública lliure de les hipoteques territorials que implica la gestió privada de la xarxa viària al Maresme.

 

Però aquests propòsits impliquen l'oposició a l'allargament de la C-32 de Blanes a Lloret (que ara per ara es troba aturada pel contenciós de la Plataforma Aturem-C-32 que denunciava els deficients estudis d'impacte ambiental). I implica oposar-s'hi, tant per la destrucció ecològica i territorial que suposaria, com perquè comporta la possibilitat de l'allargament de la concessió d'Abertis a la C-32 als trams comarcals i la creació d'un nou peatge a l'ombra al nou tram projectat.

 

Proposem, en aquesta moció, per tant, una sèrie d'acords de concrecions especialment respecte a la xarxa viària, que han de ser complementades per altres actuacions que impulsin el transport públic, les xarxes de camins i carrils per bicicletes i endrecin les noves mobilitats, l'electrificació del transport públic i dels vehicles municipals, la mobilitat compartida de vehicles elèctrics, etc.

 

 

És per això que proposem al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

 

Primer.  Reiterar i actualitzar el seu suport a la Declaració del  Maresme i el Pacte de Mobilitat del Maresme que es fonamenta en la gratuïtat de la C-32, la pacificació de l'actual NII, potenciant el transport públic, a peu i amb bicicleta i les noves mobilitats sostenibles.

 

Segon. Fer pública l'oposició a qualsevol perllongament de l'actual concessió a Abertis en la gestió de la C-32 -que acaba al 2021- entenent que és fonamental per tal de fer possible una nova planificació que superi l'actual dualitat de la xarxa viària que durant tantes dècades ha suposat greus perjudicis a la mobilitat amb greus efectes ambientals i econòmics.

 

Tercer.  Instar el Comissionat de Mobilitat a desenvolupar eines per definir la funcionalitat que ha de tenir la N-II per la costa i la seva alternativa viària respecte als moviments interns entre els municipis de la comarca. Definir, després de la consulta amb els implicats -territorialment parlant- les mesures concretes que hauran de fer possible la pacificació de l’actual N-II fins a convertir-la en un eix cívic amb garantia de seguretat i integració urbana i dotant-la de major disponibilitat per a la circulació de vianants, bicicletes i transport públic.

 

Quart. Instar, també, el Comissionat a continuar desenvolupant eines i actuacions per definir la funcionalitat que ha de tenir l’actual C-32 tant en relació als usuaris maresmencs (nous accessos a municipis com ara a Cabrils, Vilassar de Mar o Teià ) com en el conjunt dels usuaris d’altres indrets, ja que aquesta via no hauria de formar part d’una xarxa de comunicació de més ampli abast com es pretén amb el perllongament insostenible entre Blanes i Lloret.

 

Cinquè. Instar el Consell Comarcal a promoure que tant en la futura N-II pacificada com en els nous accessos i rondes i variants actuals es blindin urbanísticament els entorns de la xarxa per evitar la proliferació de pols d’atracció terciaris (grans superfícies comercials i d’oci, especialment) que generen un reforçament de mobilitats no desitjades i contradiuen la pacificació.

 

Sisè. Instar el Consell Comarcal i als municipis maremencs a treballar conjuntament per impulsar projectes de desmantellament de les actuals superfícies públiques ocupades pels peatges físics per tal de restituir aquests espais ocupats per la petjada ecològica, blindant urbanísticament els entorns per evitar la proliferació de pols d’atracció terciaris que generarien un reforçament de mobilitats no desitjades. S'impulsaran processos participatius sobre el futur d'aquests espais restituïbles a usos i funcions sostenibles.

 

Setè.  Instar el Consell Comarcal a reclamar que en l'execució de projectes en la línia de les propostes  acordades  es recuperi el finançament en base a la partida de 400M € que l’Estat té l’obligació de traspassar a la Generalitat per actuacions al Maresme.

 

Vuitè.  Per tot això, el Consistori d’Arenys de Munt instarà el Comissionat de Mobilitat del Consell Comarcal, la Generalitat i el Govern de l'Estat a accelerar les actuacions proposades i, alhora, potenciarà la participació ciutadana en els organismes de planificació comarcals i nacionals per tal d'obtenir el consens ciutadà i polític necessari per concretar projectes de tanta transcendència per al futur de la comarca.

 

Novè.- Comunicar els presents acords al Departament de Serveis Territorials de la Generalitat, Parlament de Catalunya, el Consell Comarcal del Maresme, els Ajuntaments de la Comarca, Entitats i Associacions  implicades amb la mobilitat del Maresme i als mitjans de comunicació.

 

No obstant això el Ple decidirà.