Vista la gravetat de la situació en la què ens trobem immers el poble català, entenem que hem de donar una resposta coordinada, conjunta i decidida a les accions repressives de l’Estat. Ja es veu als carrers com les persones surten a defensar els drets i les llibertats. Planten cara i s’alcen contra les injustícies, amb total recolzament i solidaritat a les preses, exiliades i repressaliades polítiques.

Davant les sentències del Tribunal Suprem entenem que és imprescindible la defensa i l’exigència d’una amnistia total, i que això només serà possible a través d’un procés de lluita popular, una mobilització popular sostinguda, i a través d’una ruptura amb l’actual regim polític.

El Parlament ja ha aprovat, a proposta de la CUP-CC, una proposta en aquest sentit: no n’hi ha prou. L’amnistia, com l’autodeterminació, serà una conquesta del poble, o no serà.

Les sentències formen part d’una operació d’Estat que va molt més enllà de tota la repressió contra l’1 d’Octubre i el moviment independentista amb els seus 16 presos polítics. Cal lluitar contra tota l’onada regressiva del règim en contra de qui exerceix la llibertat d’expressió, qui lluita pels drets socials i laborals, al conjunt dels Països Catalans, i la resta de l’Estat.

Així doncs, des de la CUP defensem una amnistia total:

• Per d’anul·lar totes les causes judicials impulsades contra persones que hagin estat processades, jutjades, detingudes o empresonades per defensar drets polítics, socials o civils, des del dret a l’autodeterminació fins el dret a vaga, en el marc d’una legislació d’excepció contra els drets civils i polítics com la llei mordassa, la llei antiterrorista o qualsevol altre dispositiu jurídic que hagi retallat drets civils i polítics en benefici.
• Una amnistia que inclogui tot un procés de memòria, el reconeixement i la reparació.
• Una amnistia que haurà de reconèixer i reparar els danys causats a les persones que hagin estat represaliades en l’exercici dels seus drets i dels drets col·lectius, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part.
• Una amnistia haurà de preveure necessàriament mesures en relació a tots els responsables de la repressió de drets fonamentals pel què fa a les vulneracions al dret a la llibertat d’expressió i de reunió, en relació a la violència exercida contra població civil, la vulneració de dret a la representació directa i indirecta, les detencions i empresonaments il·legals i, en definitiva, la vulneració del dret de qualsevol ciutadà o ciutadana a viure en pau al seu propi país.

Per nosaltres, l’exercici del dret a l’autodeterminació va necessàriament lligat a la defensa i l’exigència d’una Amnistia total, i a la inversa: no hi ha amnistia sense autodeterminació, ni autodeterminació sense amnistia. Com a part indestriable del programa orientat al reconeixement i l’exercici del dret col·lectiu del poble a l’autodeterminació, l’amnistia ha d’anul·lar totes les causes judicials impulsades contra persones que hagin estat processades, jutjades, detingudes o empresonades per defensar drets polítics, socials o civils, des del dret a l’autodeterminació fins el dret a vaga, en el marc d’una legislació d’excepció contra els drets civils i polítics com la llei mordassa, la llei antiterrorista o qualsevol altre dispositiu jurídic. L’amnistia també ha de reparar els danys causats a aquestes persones, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formaven part, i haurà de preveure mesures en relació a tots els responsables de la repressió de drets fonamentals.

Per tant, l’amnistia equival a la ruptura. Perquè pensar que és possible que les institucions i partits del regim impulsin una llei d’amnistia seria esmenar-li la plana a un dels aparells més retrògrads de l’Estat, com és el judicial. Per això no pensem en cap amnistia pactada amb el PSOE. Entre altres coses perquè això no és possible! Però volem defensar-la allà on calgui, també al Congrés, perquè hi haurà altres sensibilitats en el conjunt de pobles de l’Estat que puguin estar-hi d’acord. Perquè sabem que la sentència no és tan sols un atac a l’independentisme, sinó un avís per tots els sectors polítics i socials dissidents. L’amnistia i l’autodeterminació són dues expressions d’una mateixa cosa, la ruptura.

Una ruptura que a poc a poc anem aconseguint, des de la base i amb pas ferm. Aquesta setmana s’està demostrant que SOLS EL POBLE SALVA EL POBLE. La resposta a les sentències des del govern català ha estat nul·la, bé el que sí que han fet molt bé ha estat omplir els carrers de més i més mossos. Cossos repressors que estan demostrant la poca credibilitat que tenen. Una policia que malgrat catalana policia: que a cops de porra, amb gas pebre o boles de foam es dedica a perseguir i repressaliar tota aquella persona que surt al carrer a cridar llibertat.

Llibertat a les preses, llibertat econòmica i llibertat social. Llibertat pels Països Catalans.

Ahir recordàvem el 79è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys, i acabavem dient una frase seva més que coneguda: “són aquestes hores d'una gran respomsabilitat. Nosaltres la veiem i ens fem capaços d'aquesta responsabilitat i no ens fa por” i no oblideu “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar”

Visca Catalunya, visca els Països Catalans